Edward Bach va néixer a Moseley a les afores de Birminghan el 24 de setembre de 1886. Va tenir una infància amb una salut molt delicada que va anar millorant amb els anys, però va conservar una gran sensibilitat.
Dels 16 als 19 anys va treballar en la
fundició del seu pare allà es va adonar que els companys de feina tenien molta
por de les malalties i va decidir buscar un remei diferent volia descobrir la
veritat respecte la malaltia i la curació.
Quan tenia 20 anys es va matricular a la Universidad de Birmingham i la segona part dels estudis la va
fer a Londres a University College Hospital, durant els estudis era
funcionari metge al mateix hospital i va poder tractar a persones que patien
una mateixa malaltia i milloraven amb tractaments diferents, així que va detectar
que psiques diferents requereixen tractaments diferents.
En la seva recerca es va interessar per la immunologia
així que va entrar a treballar a l’University College Hospital com a
Bacteriòleg Assistent on després de molt de temps d’investigacions va preparar
unes vacunes a partir de bactèries intestinals (Nosodes) que injectades depuraven
l’organisme del tòxics causats per malalties cròniques
Com hem dit abans el Dr. Bach era una persona delicada de salut. Quan va
morir la seva esposa va patir una profunda depressió, va entrar en un coma
profund a causa d’una forta hemorràgia, de la qual va sobreviure
inexplicablement. Durant el coma profund li van
diagnosticar un tumor al melsa
que li van extirpar i li van diagnosticar tres mesos de vida.
Després d’això Bach va decidir
aprofitar el temps que li quedava per acabar la seva obra i es va bolcar en els
seus experiments, perdent la noció del temps. Passats tres mesos, Bach tenia
millor salut que la que havia tingut en molts d’anys.
Aquesta recuperació el va fer reflexionar i va arribar a la conclusió que un interès absorbent, un gran amor i un propòsit definit en la vida és el factor decisiu de la felicitat del home sobre la terra.
Hem de dir que el Dr. Bach segons els
seu sistema floral era de naturalesa Vervain,
Impatiens i Elm, això explica
el seu excés d’entusiasme, la seva impaciència i responsabilitat. Treballava
sense parar, el seu laboratori era conegut com “la llum que mai s’apaga”.
Mount Vernon al poble de Brighwell-cum-Sotwell de Oxfordshire
|
A la primavera de 1930 va abandonar la
seva consulta de Harley Street , famós carrer londinenc conegut com “el carrer
del metges” i va marxar al camp, ell
encara buscava “un mètode més simple de curació natural, en el que no es necessites alterar ni
destruir res”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per participar expressant la teva opinió.